LITERATURA UNIVERSAL

Isabel López: despreocupar-se Cal estar sempre despreocupat. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us despreocupeu sense treva. Però de què? De tot el que us preocupa i no us deixa viure. Però despreocupeu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda la preocupació, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora de despreocupar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, despreocupeu-vos incessantment! De tot el que os preocupa i no us deixa viure.

  EL VERÍ El vi pot revestir la més bruta cofurna          amb luxe prodigiós, i fa sorgir més d'un pòrtic de faula          amb l'or del vapor roig que té, igual que un sol que es pon en cel ennuvolat. L'opi engrandeix allò que no té límits,          allarga l'infinit, aprofundeix el temps, furga la voluptat          i emplena els cors de plaers negres i ensopits, enllà de llur capacitat. Però res d'això no val aquest verí que vessen          els ulls que tens, de color verd, llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...          Van els meus somnis, en corrua, a sadollar-se en aquests gorgs amargs. Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi          de la saliva ...

  EL GAT Vine, gatet, al meu pit amorós          —les urpes, a l'amagatall—  i deixa'm submergir-me en els teus ulls,          barreja d'àgata i metall. Quan amb els dits t'acaricio ben a pler          el cap i el llom flexible, i quan la mà va i s'embriaga de plaer          palpant-te el cos elèctric, veig la figura de l'esposa. El seu esguard,          com ho és el teu, amable bèstia, profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.            I, des dels peus fins a la testa,  neda un airet subtil i un perillós perfum          tot al voltant del seu cos bru. ACTIVITATS Identifiqueu dos versos que facen referència a Jeanne Duval . [Baudelaire va anomenar "ma femme" la m...

 EL VAMPIR Tu, que has entrat com una daga dins el meu cor queixós; tu, forta com una armada de dimonis vas venir, boja, engalanada, a convertir en jaç i domini el meu esperit humiliat; —infame ser que em té lligat com el forçat a la cadena, i al joc el jugador obstinat, a la botella l'embriac, i a la carronya la vermina, —sigues per sempre maleïda! Al ràpid glavi li he pregat de conquerir la llibertat, i he dit al perfidiós verí: salva'm de la roïndat.   Ai las! Verí i espasa m'han menyspreat i han dit: «No escau que siguis redimit del pèrfid esclavatge, ruc! —Si el nostre esforç t'alliberés d'aquest poder, el teus petons darien vida, altra vegada, al teu vampir!». -Creus que el poema fa referència a Jeanne Duval? Explica-ho.  Si, perquè per exemple quan diu que va entrar com una daga al seu cor fa referència a que quan la va veure, es va enamorar immediatament.  -Per cert, creus que el tema del vampir és un tòpic de la literatura romàntica? I el tema de la vampira...

  A UNA DONA QUE PASSA Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer: prima, alta, de dol, dolor majestuosa, una dona passà, amb la mà fastuosa gronxant ara el fistó, alçant-se la vora, àgil i noble, amb actitud d'estàtua. Crispat com un extravagant, bevia jo als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―, la dolçor que fascina i el plaer que mata. Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida, ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat? En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser  mai ! Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço, tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho! Aquest poema parla de que Baudelaire va vore a una dona que va passar per on ell estava i es va enamorar, peró mai més la tornaria a veure. 

Les Flors del Mal II L'ALBATROS   Sovint, per divertir-se, les tripulacions capturen els albatros, ocells grans de l'oceà, que, companys indolents, segueixen el viatge del vaixell que s'esmuny sobre severs abismes. Un cop els han deixat jaient damunt la fusta, els prínceps de l'atzur, maldestres i porucs, arrosseguen feixucs les seves ales blanques per sobre la coberta, com si es tractés de rems. Viatger que volava... ara maldestre i indolent! Tan bell fa poc... ara ridícul, repugnant! Un li remena el bec amb una pipa curta, l'altre es fa el coix i imita l'esguerrat! El Poeta és semblant a aquest príncep dels núvols que coneix la tempesta i es mofa de l'arquer; exiliat per terra, enmig de les xiulades, les ales de gegant no el deixen caminar.     El poeta s'identifica amb l'albatros. En aquests quartets Baudelaire, qui descriu a l'albatro com al rei dels núvols, ens conta que quan v...

  PERFUM EXÒTIC Si ensumo la fragància d'aquest teu pit que crema, els ulls tancats, un vespre càlid de tardor, veig desfilar davant de mi ribes felices, fulgents pels raigs d'un sol invariable ; una illa peresosa on la natura dóna arbres mai vistos i saborosos fruits; homes de cossos prims, però vigorosos, i dones que sorprenen pel seu esguard sincer. Guiat per l'olor teva a climes agradables, veig un port carregat de veles i de pals encara fatigats per l'onada marina, mentre el perfum dels tamarindes verds, que circula per l'aire eixamplant-me els narius, se'm confon dins el cor amb cants de mariners.   Aquest sonet ens diu que la fragància d'ella (Jeanne Duval) transporta a Baudelaire a una illa paradisíaca, on veu arbres  que mai ha vist, amb fruits i un port amb veles.    

  AL LECTOR L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,                      les portem a l’esperit i ens roseguen el cos, i alimenten tots els remordiments amables com els captaires nodreixen els seus polls. Els pecats són tossuts, covards els penediments; exigim un bon preu per confessar les culpes, i alegrement tornem al viarany fangós: creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars. Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista ens gronxa calmament l'esperit encantat, i el metall ric de la nostra voluntat tot l'evapora aquest savi alquimista. El Diable belluga els fils que ens sotraguegen! En el més repugnant, hi troben atractius; fem cada dia un pas avall cap a l'Infern, sense cap por, per tenebres que puden. Talment un disbauxat que besa i que devora el pit martiritzat d'una puta envellida, robem, com de passada, un plaer clandestí, i l'espremem igual que una taronja pansida. Espès, formigu...

Baudelaire és el poeta més important de mitjans del segle XIX. Va publicar Les flors del mal, obra de poesies condemnada per inmoral. Utilitzava noves tècniques d'expressió i el tema era la vida moderna. Aleshores se'l considera l'iniciador de la poesia moderna. 1. Superació dels moviments literaris del romanticisme. 2.Proposa nous temes poètics. 3.Abandona la idea del poema com a artefacte didàctic. 4.Això obrirà camí als poetes francesos: Verlaine, Rimbaud, Mallamé.

 Baudelaire  Jeanne Duval  

Baudelaire va ser un escriptor modern que en les seues obres prenia la solitud i les misèries de la ciutat, en aquest cas Paris. Les flors del mal i Spleen de Paris  plasmen l'heroisme de la vida moderna. Va publicar l'assaig Saló de 1845  on comenta que els pintors a pesar de pintar cada vegada millor no plasmen la vida moderna. En el Saló de 1846 la ciutat és el tema. El 1857 publica Les flors del mal plena de blasfèmies, violència. Aleshores Baudelaire va ser condemnat a pagar una multa i a eliminar sis poemes. Més endavant es va publicar la segona edició però no va ser exitòs. El 1866 mor i anys després es publiquen els sis poemes eliminats anteriorment.