DESPREOCUPAR-SE

Isabel López: despreocupar-se

Cal estar sempre despreocupat. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us despreocupeu sense treva.

Però de què? De tot el que us preocupa i no us deixa viure. Però despreocupeu-vos.

I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda la preocupació, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora de despreocupar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, despreocupeu-vos incessantment! De tot el que os preocupa i no us deixa viure.