LA NOVEL·LA REALISTA I NATURALISTA

 REALISME

Aquesta corrent literària apareix cap al 1850. El seu propòsit és descriure una societat. Més endavant, a causa de la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals, els escriptors prenen una actitud d'observació.

Gustave Flaubert és l'ideòleg del realisme literari. És observador de la realitat. I l'accentuació d'aquest conduirà al  naturalisme, que s'inicia cap al 1880.

La novel·la era el millor gènere per a reproduir la vida quotidiana de la societat, i així la prosa seria el mirall de la visió burguesa. Els escriptors, amb objectivitat, tractaven de mostrar la realitat social, política i econòmica. 

Depenent del pais, el realisme tenie unes condicions diverses. Per exemple, en la novel·la realista anglesa destaca Oliver Twist de Charles Dickens, i en la espanyola La regenta de Clarín.

NATURALISME

Al 1870, a França, apareix el naturalisme, influenciat pel positivisme i els estudis científics.

Émile Zola marca el principi del moviment i dóna importància al mètode d'observació i experimentació dels fenòmens de conducta humana. Aquesta corrent analitza el que determina el comportament dels personantges. També, aplica el mètode científic (Claude Bernard).

Els gèneres més adequats per a reproduir el naturalisme eren la novel·la i el teatre. En la novel·la destaca l'objectivitat, el determinisme, el mètode experimental i l'estil descriptiu.

En la literatura catalana, destaquen autors com Zola o Guimerà per exemple.