ROMANTICISME EUROPEU
El romanticisme va nàixer a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya, amb literats i pensadors. Es va estendre fins al segle XIX.
Els romàntics volien superar el model racionalista. Van haver revolucions industrials a Anglaterra i França i noves divisions socials en altres continents.
La burgesia es va convertir en el centre d'atenció a l'hora de fer creacions artístiques. També l'activitat editorial va augmentar, el que va fer que els escriptors es pogueren convertir en professionals.
Aleshores, el nou escriptor posà ènfasi en la paraula llibertat i s'adopta posicions ideològiques que es condensen en dos corrents contradictoris. El primer presenta les seues inquietuds sobre el passat medieval, És conservador confessional i monàrquic. I el segon és liberal, irreligiós i republicà. Va tipificar el posterior a aquella data. Aquests dos corrents s'oposaven a la imitatio clàssica, la imaginació i l'originalitat.
També té lloc un moviment en el que els romàntics estudien el seu passat i desvetllen unes consciències nacionals.
Exemples d'autors de l'època són: Lord Byron, Mary Shelley, Alexandre Dumas, Giacomo Leopardi, etc.
Comentaris