L'ÈPICA MEDIEVAL

-

CANÇONS DE GESTA 

Són uns poemes narratius en llengua romànica,divulgada pels joglars, que tracta de fets històrics amb profusió d'elements llegendaris. Es recitaven des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions.

Les cançons principals són:

- El Cant dels Nibelungs

- La Cançó de Rotllan

- El Cantar de Mio Cid

 

 LA NARRACIÓ CAVALLERESCA

Hi ha dos tipus:

- La novel·la de cavalleries: són poemes èpics medievals en vers o prosa que narren incidents llegendaris basats en fets reals de les aventures dels cavallers. Per exemple El romanç de Tristany i Isolda. 

-  La novel·la cavalleresca: és un génere narratiu i va ser l'evolució dels llibres de cavalleries. Per exemple Tirant lo blanc de Joanot Martorell.

La diferència entre aquest i l'altre tipus de narració cavalleresca és que aquest reflectia les situacions reals dels cavallers, en canvi, l'altre es burla de les característiques de un cavaller. 


 


 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS DE SHAKESPEARE

-
Imatge
Shakespeare [1564-1616] és un dels autors més importants de la literatura universal. El seu teatre es classifica en drames històrics , comèdies i tragèdies . També va iniciar una nova concepció tradicional, per tant algunes de les característiques del teatre de Shakespeare són: -Manteniment dels cinc actes de la tradició clàssica. No es sotmet el de lloc temps i acció. -Té elements fonamentals de la tragèdia clàssica, com per exemple el tema de la fatalitat que desencadena els distints esdeveniments. -La influència d'altres tradicions teatrals, com per exemple la italiana. -Gran perfecció tècnica en el trama, llenguatge, personatges i signes escènics. -Complexitat de les trames i històries teatrals. -Gran riquesa retòrica. -Els personantges fan comentaris d'índole lingüística, reflexionant sobre l’estil i el llenguatge de l’obra. -Shakespeare coneix l'ànima humana i gràcies a aixó fa uns personatges complexos i conflictius. -Obres literàries com reflexió sobre la literatura...
Més informació

LA NOVEL·LA REALISTA I NATURALISTA

-
Imatge
 REALISME Aquesta corrent literària apareix cap al 1850. El seu propòsit és descriure una societat. Més endavant, a causa de la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals, els escriptors prenen una actitud d'observació. Gustave Flaubert és l'ideòleg del realisme literari. És observador de la realitat. I l'accentuació d'aquest conduirà al  naturalisme, que s'inicia cap al 1880. La novel·la era el millor gènere per a reproduir la vida quotidiana de la societat, i així la prosa seria el mirall de la visió burguesa. Els escriptors, amb objectivitat, tractaven de mostrar la realitat social, política i econòmica.  Depenent del pais, el realisme tenie unes condicions diverses. Per exemple, en la novel·la realista anglesa destaca Oliver Twist de Charles Dickens, i en la espanyola La regenta de Clarín. NATURALISME Al 1870, a França, apareix el naturalisme, influenciat pel positivisme i els estudis científics. Émile Zola marca el principi del moviment i dón...
Més informació